L’evolució del paisatge en les hortes valencianes i les estratègies productives subjacents (segles xvi-xix)

El paisatge de les hortes evolucionà força durant l’Antic Règim. De bon començament, la superfície regada augmentà considerablement de resultes d’ampliar vells sistemes hidràulics medievals –donant com resultat hortes més compactes– i crear-se’n de nous. El canvi més remarcable fou, però, la intens...

Full description

Saved in:
Bibliographic Details
Main Author: Tomàs Peris Albentosa
Format: Article
Language:Catalan
Published: Universitat de València, Departament de Geografia 2022-10-01
Series:Cuadernos de Geografía de la Universitat de València
Online Access:https://turia.uv.es/index.php/CGUV/article/view/23645
Tags: Add Tag
No Tags, Be the first to tag this record!
Description
Summary:El paisatge de les hortes evolucionà força durant l’Antic Règim. De bon començament, la superfície regada augmentà considerablement de resultes d’ampliar vells sistemes hidràulics medievals –donant com resultat hortes més compactes– i crear-se’n de nous. El canvi més remarcable fou, però, la intensificació agrícola aconseguida amb la difusió de conreus ja coneguts en època medieval (entre els quals sobresurten la morera i l’arròs) o arribats d’Amèrica, com dacsa i fesols. Es configurà així un nou paisatge de vol i sòl, que combinava un arbrat de moreres i fruiters espars o alineats en els llindes dels camps amb diverses sembradures, entre les quals els cereals –blat, dacsa i arròs– sempre mantingueren un paper hegemònic que no seria assenyat interpretar com símptoma d’endarreriment. La consolidació d’unes rotacions diversificades i molt productives per superfície cal relacionar-la amb: a) novetats en els mecanismes operatius fets servir per prorratejar cabal i d’altres canvis que experimentaren les entitats que agrupaven als regants; b) les estratègies productives i reproductives aplicades en les petites explotacions camperoles. Aquestes unitats familiars cada vegada estigueren més orientades cap a la intensificació i la diversificació, aconseguides gràcies a poder regar amb regularitat. Ambdós components –rotacions intensives i diversificació productiva– atenuaren l’impacte dels riscs naturals i els efectes negatius de l’especulació comercial i les subdivisions hereditàries. Propiciaren la supervivència d’explotacions agrícoles cada cop més menudes en les quals la comercialització de collites i l’arrendament de terres acompliren un paper cada vegada més rellevant.
ISSN:0210-086X
2695-7965