El finançament de la Generalitat de Catalunya en la perspectiva de (gairebé) mig segle by Antoni Castells Oliveres

“…Per una banda, la pulsió entre la visió pròpia d’un Estat unitari, on el poder polític està concentrat en el govern central, i la visió pròpia d’un Estat federal, on el poder polític està repartit (i, en alguns punts, és compartit) entre el govern central i els governs territorials d’àmbit intermedi. …”
Get full text

Alliance et lien social en Languedoc (XVIIe-XVIIIe s.) by Elie Pélaquier

“…D’acord amb les característiques de la demografia d’Antic Règim, la posada en pràctica d’aquest sistema tenia una multitud de conseqüències sobre els processos d’aliança, sobre la perpetuació de la jerarquia social, la continuïtat de les xarxes de dependència i del poder polític sobre les comunitats ciutadanes. L’article vol precisar els contorns del model i examinar algunes de les variariacions que van patir les seves modalitats d’aplicació en el curs del temps i de l’espai.…”
Get full text

Arqueologies d’allò nacional: Albert Boadella i la nova versió d’El Nacional by Helena Buffery

“…El Nacional, que ha tornat als escenaris com a part de la celebració del cinquantè aniversari de la fundació d’Els Joglars, s'ha presentat explícitament com una clarivident exploració de les condicions i la necessitat d'una cultura de la resistència, capaç de mantenir-se ferma davant de la tendència normalitzadora del poder polític i econòmic. No obstant això, tant el discurs sobre allò nacional en què s’ha inserit l’obra com l’enfocament arqueològic, particularment evident, d’aquesta nova versió substitueixen l'estètica (i l'ètica) més translacional que va ser el segell distintiu de les creacions col·lectives  pròpies dels Joglars per un tipus de representació més compromesa amb la repetició i la reinscripció, que dóna com a resultat la reproducció i la fetitxització dels estereotips del fet diferencial català. …”
Get full text

Os mecanismos espaciais do governo no ensino : a centralização-descentralizaçao do ensino (Finais da Monarquia e I Republica) = The mechanisms of government in education space : th... by José Gregório Viegas Brás, Maria Neves Leal Gonçalves

“…Es tracta de saber quin tipus d'intervenció es requereix als professors i als consells locals i veure com s'articulaven el poder polític amb els poders i sabers dels docents. …”
Get full text

Entre foscors i clarors. La ‘mirada’ com a ‘exercici filosòfic’ a la Caverna de Plató / Entre ombres et lumière. Le « regard » en tant qu’"exercise philosophique" dans la caverne d... by Antoni Bosch-Veciana

“…El fragment platònic tractat aquí és llegit com un «exercici filosòfic» de la «mirada » del tot necessari per tal d’accedir a la contemplació del Bé, condició indispensable per exercir el poder polític a la ciutat _______________________________________________________ Cette étude a pour but de situer dans un contexte philologique, culturel et philosophique l’« itinéraire du regard » que l’on peut lire dans la « narration de la Caverne » du livre VII de La République de Platon. …”
Get full text

Simone Weil i l’ensenyament de la història Simone Weil and the teaching of history Simone Weil y la enseñanza de la historia by Josep Otón

“…En aquest article analitzarem algunes aportacions del pensament weilià referides a l’ensenyament de la història, tant des del punt de vista de la crítica a la instrumentalització d’aquesta disciplina per part del poder polític com les propostes que posen de manifest la importància de l’estudi del passat com a element emancipador de l’ésser humà ______________________________________________ Simone Weil (1909-1943) est une auteure très connue pour ses écrits de type métaphysique ; par contre, la dimension pédagogique de sa pensée est encore peu étudiée. …”
Get full text

Les relacions epistolars de les ciutats de Barcelona, València i Palma entre els segles XVI i XVII (c. 1510 – c. 1630) by Vicent Baydal Sala

“…Així, s’hi pot observar que, compartint una mateixa cultura epistolar, l’activitat de cada Consell fou ben diversa en funció del seu propi poder polític i la seua relació amb la monarquia.</span></p><p><span style="font-size: 12.0pt; font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-font-weight: bold;" lang="CA"><br /><strong>Paraules clau:</strong> Epístoles, Edat Moderna, Barcelona, València, Palma</span></p><p><span style="font-size: 12.0pt; font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-font-weight: bold;" lang="CA"><br /><strong>Abstract: </strong>This paper examines the epistles sent by the City Councils of Barcelona, València<br />and Palma between the 16th and 17th centuries through the detailed study of three triennial<br />chronological sections between 1510 and 1629. …”
Get full text

L'educació rural : una tensió política de modernització by Eugenio Rodríguez Fuenzalida

“…En el segle XIX, la letargia de l’escola rural responia al predomini de l’hisenda entesa com a sistema socio-econòmic i instància de poder polític i social. A mitjans del segle XX els canvis educatius van ser molt importants; en podem destacar els següents: l’ampliació de l’educació bàsica als 8 anys; la creació del nivell mitjà que va incloure la formació tècnico- agrícola, es van enfortir i ampliar les escoles rurals, i se’n van crear de 8 graus amb 3 o més professors en tots les regions del país i es va desenvolupar un ample programa d’alfabetització camperola. …”
Get full text